Hi ha projectes que neixen d’una idea. D’altres neixen d’una necessitat. Però els projectes que perduren i creixen solen tenir una cosa en comú: la capacitat de sumar persones, coneixements i voluntats al voltant d’un mateix propòsit
La història de la Fundació Tennis Barcelona es podria explicar a través de les seves activitats, dels nens i nenes que participen cada setmana a l’Escola Solidària de Tennis o dels barris on avui som presents. Tanmateix, si haguéssim d’assenyalar el veritable origen de tot plegat, probablement parlaríem d’una paraula: aliança.
Perquè abans que existís la Fundació hi va haver una primera aliança. La d’un grup de socis i sòcies del Reial Club de Tennis Barcelona-1899 que, encapçalats pel seu president, compartien una mateixa inquietud: impulsar una acció social capaç de generar oportunitats a través de l’esport. Aquella visió compartida va permetre constituir la Fundació i reunir un patronat compromès amb la idea que el tennis podia ser una eina educativa, inclusiva i transformadora.
Però la voluntat, per si sola, no era suficient.
Per fer realitat el projecte calia aprendre d’aquells que coneixien de prop les necessitats socials dels territoris i que treballaven diàriament amb nens, nenes i joves en situació de vulnerabilitat. I va ser aleshores quan va sorgir l’aliança amb Càritas.
La relació entre el Club i Càritas venia de lluny. Anys abans ja s’havien impulsat col·laboracions i accions solidàries conjuntes que havien contribuït, entre altres coses, al reconeixement del RCTB-1899 com a “Club amb Cor”. Tanmateix, va ser la confiança mútua i la voluntat de construir alguna cosa conjuntament el que va permetre fer el pas següent.
Gràcies al suport de l’equip de Càritas, liderat per Itziar Bravo, la Fundació va organitzar les primeres classes de tennis solidari a les pistes de la Maquinista, a la Barceloneta. Dotze adolescents del barri van participar en aquella experiència pionera que, sense saber-ho aleshores, suposava l’inici del que avui coneixem com a Escola Solidària de Tennis.
Aquella primera aliança no es va quedar aquí. Va créixer. I amb ella també va créixer el projecte. La col·laboració va permetre ampliar les activitats a altres centres d’atenció de Càritas, com Torre Baró i l’Hospitalet, demostrant que quan dues organitzacions comparteixen un mateix propòsit, l’impacte es pot multiplicar.
I després van arribar noves aliances. El setembre del 2021, juntament amb la Fundació Pere Tarrés i amb l’ajuda de Rebeca Sarro, es van obrir nous projectes al Poblenou i al Poble-sec. A partir d’aquell moment, la xarxa va continuar creixent amb l’aliança del Casal dels Infants, la FEEB, la Fundació Mans a les Mans, la Fundació Gavina, la Fundació Magone, l’Ateneu Sant Roc, el Llindar i Adsis, entre d’altres entitats.
Més enllà dels noms, totes elles comparteixen una cosa essencial: un profund coneixement dels barris on treballen i de les persones a qui acompanyen cada dia. Gràcies a aquestes aliances, la Fundació ha pogut desenvolupar projectes adaptats a cada realitat i construir propostes úniques per a centenars de nens, nenes i joves.
Darrere d’aquestes aliances sempre hi ha persones que han cregut en el projecte des del primer moment. Avui volem reconèixer especialment Itziar Bravo, Rafa Ruiz de Gauna i Rebeca Sarro, Raquel Ortega, Neus Cerdà, Mª Carmen Olaya, Raúl Lerones, Edu Sánchez, Albert Francolí, Borja Castellet i Begoña Gasch, així com moltes altres persones que han contribuït a fer possible aquest camí.
Sovint es diu que vivim en un món cada vegada més col·laboratiu. La nostra experiència ens demostra que és cert. Cap organització pot arribar tan lluny tota sola com acompanyada d’aquelles persones i entitats que comparteixen el seu propòsit. Les aliances permeten connectar coneixements, recursos i capacitats diferents per construir respostes més sòlides i generar un impacte més gran.
La Fundació Tennis Barcelona és, en gran mesura, el resultat d’aquestes aliances. De persones i entitats que van decidir treballar juntes per crear oportunitats allà on més es necessiten.
Perquè si una cosa hem après durant aquests anys és que, quan l’objectiu és sumar, sempre és millor fer-ho en equip. I que darrere de cada nen o nena que avui forma part de l’Escola Solidària de Tennis hi ha una cadena de persones, entitats i empreses que un dia van decidir aliar-se per transformar una idea en una realitat.
Una realitat que continua creixent gràcies a la confiança, el compromís i la convicció compartida que l’esport pot obrir oportunitats, generar vincles i contribuir a construir un futur millor per a molts nens i joves.
Al final, les aliances no són només una manera de treballar. Són la raó per la qual El Tennis Que Suma és avui una realitat.
