“Ja porto 11 títols aquí. L'única cosa dolenta és que això significa que m'estic fent major”, ha bromejat Rafa Nadal en finalitzar la seva onzena final en el Real Club Tennis Barcelona, la més curta de la història en nombre de jocs: 6-2-6-1, que equival a 15 jocs, un menys que els de la final de 2014 que van disputar Kei Nishikori i Santiago Giraldo.
Nadal ha aixecat per onzena vegada el trofeu Conde de Godó amb el que posa el Barcelona Open Banc Sabadell en la mateixa òrbita que el Masters 1.000 de Montecarlo, on la setmana va aconseguir també la seva onzena corona. 11 finals i 11 victòries. Mai ha perdut a Barcelona. I aquest any per KO tècnic amb un marcador apabullante que marca l'actual diferència entre el millor tennista de la història en terra batuda i un seriós aspirant a succeir-li.
El partit, que no ha tingut l'emoció per aquesta extraordinària diferència, ha servit per admirar de nou el poder del mallorquí i la seva forma física actual que li converteix en un jugador fos de l'abast de qualsevol adversari.
“El més difícil és sempre mantenir el nivell alt de forma continuada –ha dit-. El primer dia no vaig estar ben, però he anat millorant al llarg de la setmana”. Nadal ha aconseguit el segon títol de 2018 igualant així a Roger Federer, Roberto Bautista i Juan Martín Del Potro. Nadal seguirà una altra setmana més com a nombre 1 del món amb els mateixos 100 punts de diferència que mantenia davant Federer.
Nadal es converteix en el campió més vell del palmarès del torneig, una altra dada que subratlla, com ell diu, que s'està fent major. El anterior rècord ho posseïa Manuel Santana, que en 1970 comptava amb 31 anys, cinc mesos i 15 dies; l'actual, 31 anys 10 mesos i 27 dies.
El grec Tsitsipas, la sensació d'aquesta setmana a Barcelona, no ha podi fer gens davant la tempesta de cops de Rafa, que no obstant això ha tingut paraules molt considerades cap a ell: “És un jugador fantàstic al que només li falta el normal procés de maduració per a algú de la seva edat”.
Nadal segueix amb la seva ratxa de imbatibilidaden sets, partits i finals. Està escrivint una de les pàgines més extraordinàries de la història del tennis i de l'esport general.
Encara que la final d'aquest any és la més curta en joc, en temps li va superar la de Martin Mulligan i Ingo Buding de 1968 que va guanyar l'australià en tres sets, 6-0, 6-1, 6-0 en 52 minuts. Llavors no hi havia descans i es jugava al millor de tres sets.
