En funció de la gravetat de l’afectació del virus, els pacients donats d’alta poden presentar certes afectacions de moderades a greus a diferents òrgans del cos
Cal esmentar també les conseqüències de l’ingrés a la UCI que ens aporta la immobilitat; fatiga, astènia, pèrdua de pes, miopatia (48-98%) i afectació nerviosa en forma de polineuropatia (25-46%). La debilitat muscular per immobilitat post UCI és el factor que més afecta a la qualitat de vida d’aquests pacients i el que es tarda més en recuperar. La funció pulmonar es sol recuperar al 100% al primer any, però la polineuropatia pot durar fins a 5 anys. Òbviament, els símptomes seràn més o mens greus en funció de la durada del ingrés, la gravetat del procés i les patologies prèvies.
La patologia crítica és una experiència complexa per a l’entorn del cuidador i pacient. Ambdós tenen un risc important de presentar símptomes com l’ansietat, estrès i depressió, fet que necessita una atenció longitudinal i integral.
En aquest article, us donarem uns quants consells a tots aquells qui hagueu superat el COVID-19 i vulgueu tornar el més aviat possible a estar en forma i a practicar esport com ho féieu abans. Es molt important i aconsellable en aquest casos fer un treball multidisciplinar, dirigit per part del metge corresponent, professionals de les ciències de l’activitat física i l’esport, fisioteràpia i nutrició.
- Després de passar un episodi greu, cal controlar fonamentalment la funció pulmonar i cardíaca, i en segon lloc la funció hepàtica i renal, sempre tenint en compte les afectacions orgàniques descrites en l’informe d’alta hospitalària. A més a més, del control de la resta de comorbiditats de la persona prèvies al COVID. Aquest control es pot realitzar telefònicament o si s’escau, hospitalàriament, segons ho consideri el teu doctor.
- Cal començar la rehabilitació el més aviat possible, sobretot en aquelles persones que han estat immobilitzades a l’UCI. Aquesta rehabilitació consisteix en: exercicis de mobilitat pautats per un fisioterapeuta expert amb l’objectiu de recuperar el rang de moviment adequat i exercicis de fisioteràpia respiratòria per incrementar la capacitat ventilatòria, expulsar secrecions, mobilitzar el tòrax, per així reeducar el patró respiratori i millorar la ventilació.
- Un cop recuperada la mobilitat i la capacitat ventilatòria, ja es pot realitzar un entrenament aeròbic progressiu, també pautat per especialistes, on es comença a una intensitat i duració baixa i es modifica en funció a les capacitats individuals de cada pacient. Paral·lelament també s’ha de realitzar un entrenament de força, treballant diferents grups musculars per evitar possibles lesions i recuperar la capacitat que es tenia al principi, per així poder començar a practicar l’activitat esportiva que feies abans del COVID minimitzant-ne les possibles conseqüències.
- Cal evitar períodes llargs de sedestació o immobilitat. Per tant, recomanem realitzar periòdicament un exercici aeròbic o de força, sempre acompanyant-los de la respiració.
- Un cop reiniciada la pràctica d'exercici físic, s’ha de mantenir en el temps com un hàbit més de vida saludable.
- Mantenir una dieta saludable; amb una bona hidratació, prendre al menys 4-5 racions de fruita i hortalisses al dia, incrementar el consum de llegums i aliments integrals, escollir productes làctics preferentment baixos en grasses, consum moderat d’aliments d’origen animal, incrementar el consum de fruits secs i oli d’oliva, evitar precuinats i fast food, abolir el consum d’alcohol.
Com en el cas de qualsevol altra patologia moderada-greu, no s’ha de tenir pressa per tornar a la normalitat esportiva, i menys quan es veuen afectats el sistema respiratori i cardiovascular. Si que s’han de seguir pautes per tornar l’abans possible però en les millors condicions, sense posar-te en risc ni amb la incertesa de si tindrà conseqüències negatives. Fes cas dels professionals i cuida’t.
Molts ànims des de l’equip de FisioSalut!