Les semifinals del Barcelona Open Banc Sabadell proposen dos duels intensos. D'una banda es mesuren els dos últims campions, Fernando Verdasco i Rafa Nadal. El madrileny arriba fresc després de l'abandonament del japonès Kei Nishikori transcorreguts tot just 6 jocs del seu partit de quarts, mentre que Nadal es presenta pletòric de confiança després d´expedientar Janko Tipsarevic, número 8 del món, per un doble 6-2. I per l'altre costat compareixen David Ferrer, gran protagonista des de fa anys a Barcelona, encara que sempre de repartiment, i la gran revelació de la setmana, el canoner
Nadal no coneix la derrota a Barcelona des de 2003 i ha sumat sis títols des de 2005, mentre que Verdasco va saber aprofitar l'absència de Rafa el 2010 per guanyar aquí batent al suec Robin Soderling en una final de molts quirats. Sobre terra és clar que el favorit és Nadal, sobretot després de reprendre el camí victoriós diumenge passat a Montecarlo, on a la vuitena va cantar 'Mambo' per superar per fi a Djokovic. Però Verdasco té a favor la seva condició de víctima propiciatòria i, per tant, res a perdre i molt a guanyar. Això, i el seu enorme talent.
Ferrer, per la seva banda, s'ha guanyat l'afecte del públic barceloní a força de tenacitat, constància i humilitat. Ahir va aixecar ni més ni menys que tres pilotes de partit davant el seu amic Feliciano López per plantar-se a la que és, atenció, la seva sisena semifinal consecutiva en el torneig. Totes des de 2007, incloent les finals perdudes davant Nadal els anys 2008, 2009 i 2011. Tota aquesta energia, aquest esperit irreductible, aquesta determinació mental i aquesta forma d'aixecar pilotes inversemblants que tant comparteix amb el mateix Nadal, s'enfrontaran al tennista que ha sacsejat el torneig a base de mastegots violents, sense anestèsia.
Milos Raonic, el pupil canadenc de Galo Blanco, és als seus 21 anys el número 25 del món i està en plena eclosió a la recerca del seu propi llistó. Molts el situen en breu com a probable inquilí fix del 'top ten'. La seva estratègia és clara, dominar des del servei, que sovint accelera per sobre dels 220 km/h, i imposar els seus tirs plans, especialment la seva demolidora dreta, tal com ha aconseguit fer aquests dies davant Almagro i Murray. Ferrer, això sí, sap que compta amb la complicitat de la terra, on les seves cames sovint obren el miracle d'accelerar encara més que els tirs rivals. La quarta final Nadal-Ferrer s´endevina ja en l'horitzó i caldrà veure si Verdasco o Raonic són capaços de negar-la.
Al marge de la competició en si, el dia ens va oferir un moment emotiu en el lliurament de la Medalla d'Or de la Real Federación Española de Tenis a Francis Roig. El segon entrenador de Rafa Nadal va acudir a la carpa del RCTB del Village per rebre de mans del president de la RFET, José Luis Escañuela, una distinció en agraïment a tota una carrera dedicada al tennis. També el van recolzar Albert Agustí, president del RCTB, i Albert Costa, director del Barcelona Open Banc Sabadell, així com altres vells rockers de la raqueta i companys de mil batalles com Jordi Arrese, Tomàs Carbonell o Àlex Corretja.
