Director de l'Escola Social de l'RCTB-1899
Sempre vinculat al món del tennis, abans d’arribar a l’RCTB-1899 va passar per l’acadèmia Pro-AB, però on ha desenvolupat la major part de la seva trajectòria professional ha estat a l’RC Polo de Barcelona durant 16 anys. Allà va ocupar diferents càrrecs de responsabilitat i va ser el coordinador de competició. A l’RCTB-1899 porta sis temporades. Primer va començar com a coordinador de Tecnificació i Competició Club i ara és el director de l’Escola Social.
A més a més de tenir estudis de dret, té tota la formació de ‘coaching transformacional d’empresa’ i de ‘programació neurolingüística’ que aplica per gestionar equips de treball i per aconseguir els objectius establerts.
Quanta importància té l’entrenador en el nivell de joc d’un tennista?
L’entrenador és una peça clau que influeix en la confiança del jugador. El tennista ha de sentir que pel seu entrenador és una persona molt important i l’entrenador ha d’entendre que preparar a un jugador no només s’ha de fer a la pista, sinó que també ho ha de fer més enllà i preocupar-se per ell. Si el jugador percep que l’entrenador confia en ell i que el veu capaç d’aconseguir tot el que es proposi, tindrà més motivació per jugar a tennis.
Com ha de ser la relació de l’entrenador amb l’alumne?
Cap jugador aprèn d’un entrenador que li cau malament. El punt de partida sempre ha de ser la connexió entre els dos i s’ha de generar simpatia, proximitat i diversió. Una vegada s’ha aconseguit això, serà més fàcil inculcar tots els aspectes tècnics i tàctics que transmet a l'entrenador.
Dels alumnes que has tingut, quin ha estat el que més t’ha impressionat?
He entrenat a molts jugadors i em costa quedar-me amb un. Jo destacaria especialment a aquells alumnes que, tot i no tenir un talent innat, s’esforcen i treballen molt per aconseguir els seus objectius i superar el seu nivell. Si tenim talent i actitud, llavors ja és el màxim, però principalment valoro molt la predisposició dels nens i nenes.
Com hauria de ser l’actitud dels pares cap a l’alumne que ja participa en competicions?
Lluís Brugera tenia una frase que deia: “ni amb els pares ni sense els pares”. Les famílies són una peça important, però no la més important. Cada persona de l’entorn del tennista ha de jugar un rol especial i crec que el paper dels pares és el de fer que tot sigui possible (alimentació, organització del cap de setmana, desplaçaments...). Una vegada l’alumne està dins del món de les competicions, els pares li han de fer veure que el tennis no és tan important. Han de delegar la funció tècnica i tàctica als entrenadors. Sense els pares seria impossible que el jugador complís tota l’agenda esportiva que té.
Admires per com juga...
De petit tenia com a ídols a Matts Wilander, Ivan Lendl, Stefan Edberg o Andre Agassi, però si m’hagués de quedar amb un sol, seria clarament amb Rafa Nadal. Sempre m’ha impactat la seva capacitat de superació i és un referent per a tothom. També crec que és un referent per a entrenadors, jugadors i famílies per la capacitat que té de processar tot el que succeeix en una pista. Em crida molt l’atenció quan l’escolto parlar en entrevistes per la seva capacitat d’analitzar i de treure pressió de moltes coses. Em quedo amb una frase seva que diu que “a vegades, quan un s’enfada és perquè les seves expectatives estan més altes de les que són realment”. Al final, abans d’enfadar-nos per perdre un partit hauríem d’acceptar que el rival que tenim al davant és millor que nosaltres. A mi em sembla espectacular que un jugador vegi així una competició o un partit. I això és aplicable als nostres alumnes i a la capacitat de treball i esforç que els volem inculcar com a professors.