Director de l'Àrea de Tennis de l'RCTB-1899
Va començar a jugar a tennis una mica més tard del que és habitual, però va arribar a tenir un bon nivell i va estar a punt de dedicar-s’hi professionalment. Com a jugador, entrenava al Centre de Tecnificació de la FCT a Cornellà i allà va començar també a exercir d’entrenador durant algunes hores. En aquesta època va entrenar a jugadors que ja apuntaven maneres com Marcel Granollers i va començar a freqüentar l’RCTB-1899 alguns dies de la setmana. Ara fa 22 anys va començar a treballar al club com a entrenador i ha anat ocupant diferents llocs de responsabilitat fins a ser actualment el director de l’Àrea de Tennis.
Quanta importància té l’entrenador en el nivell de joc d’un tennista?
La clau és trobar l’entrenador que et cobreixi les necessitats concretes que té el jugador en cada moment. És molt important que el jugador, al principi, tingui una bona base. En aquesta fase, el tennista té unes necessitats concretes i ha d’estar amb una tipologia d’entrenador determinada. Quan són una mica més grans, els aspectes tècnics ja no són tan rellevants i agafen més pes altres temes mentals o estratègies.
Com ha de ser la relació de l’entrenador amb l’alumne?
Ha de ser tan propera com sigui possible. T’has de preocupar de tot, del seu estat d’ànim, si ha tingut un mal dia, els estudis... És com ser un segon pare, però fora de l’entorn familiar.
Dels alumnes que has tingut, quin ha estat el que més t’ha impressionat?
No em puc quedar amb un jugador en concret, però sí amb un aspecte que m’ha marcat molt. El fet d’haver estat entrenador de noies m’ha ajudat a ser molt millor entrenador de nois. El tennis femení m’ha obert molts camps de treball que no hagués tocat si m’hagués centrat exclusivament al tennis masculí. El tennis femení és una mica més complex, sobretot en l’àmbit emocional.
Com hauria de ser l’actitud dels pares cap a l’alumne que ja participa en competicions?
Sempre intento que l’entorn familiar sigui proper i estigui informat de tot. Això sí, només els permeto involucrar-se sempre que sumin. En cas contrari, haurien d’agafar més distància. Quan l’alumne està disputant un partit, procuro posar-me al costat dels pares i donar consells de les coses que haurien i no haurien de fer. S’ha d’animar sense ser massa passional. Hi ha moltes vegades que els pares em comenten que no saben què fer i busquen consell. De la mateixa manera, no és gaire compatible que el pare sigui el mateix entrenador de l’alumne. Hi ha excepcions, però habitualment no funciona bé. Els pares són molt protagonistes des de benjamins fins a infantil de segon any. A partir d’aquesta franja, l’alumne li dóna molta més credibilitat a l’entrenador que al pare.
Admires per com juga...
Jo sempre he admirat molt a aquells jugadors que són diferents i que arriben a dalt de tot quan aparentment no tenen les qualitats d’altres que ja hi són. Entre ells, admiro molt a Albert Montañés. Que hagi estat capaç de guanyar a Roger Federer o de mantenir-se entre els millors del món durant deu anys seguits, diu molt del seu cap i de la seva capacitat competitiva.