El diumenge 11 d'octubre, Rafa Nadal va perdre la final de l'ATP 500 de Pequín davant el número u, el serbi Novak Djokovic, per un doble 2-6. Més enllà de l'amarga derrota final, comprensible donada l'entitat del rival i les molèsties que va patir en un peu, la setmana ha estat molt positiva per al jugador de l’RCTB: ascendeix al lloc nº 6 del rànquing, acostant-se a la seva classificació definitiva per al Masters de Londres, i recupera sensacions en el seu progressiu trànsit cap a la seva millor versió tennística.
En el seu complex trajecte fins a la final, el Rafa va recuperar en els moments decisius la fermesa psicològica que tant ha trobat a faltar aquest últim any. Va arrencar resolent un partit incòmode davant el xinès Di Wu amb un doble 6-4. Va millorar una mica les seves prestacions davant el canadenc Vasek Pospisil, al què va superar en un aguerrit duel per 7-6 (3) 6-4. En quarts de final, va saber reaccionar a la pèrdua del primer parcial davant el nord-americà Jack Sock, per acabar imposant-se gràcies a un joc més agressiu per 3-6 6-4 6-3.
I en semifinals va tenir ocasió de rescabalar-se davant el seu company de l’RCTB Fabio Fognini, que l'havia superat en els seus tres duels de 2015: a Rio de Janeiro, Barcelona i Open USA. Nadal va seguir desenvolupant un tennis valent i va assolir la final amb un solvent 7-5 6-3. Va ser la seva cinquena final de l'any, amb un balanç de tres victòries, Buenos Aires, Stuttgart i Hamburg, i dues derrotes, Madrid i Pequín.
Rafa es va mostrar satisfet de la seva actuació a la Xina: 'Estic molt content de com he jugat aquesta setmana, sobretot perquè he sabut millorar en cada partit. Especialment en quarts de final després del primer set contra Sock, perquè vaig canviar la dinàmica. He jugat prop de la línia'.
La final de Pekin va ser el partit nº 45 entre Nadal i Djokovic. Una rivalitat, la més repetida en la història del tennis, que de moment mostra un avantatge de 23-22 per al balear. Això sí, en els últims vuit enfrontaments la victòria ha estat sempre per a 'Nole', a excepció de la final de Roland Garros de 2014.
