Rafa Nadal va guanyar el seu setè Barcelona Open Banc Sabadell en imposar-se en una gran final al seu amic David Ferrer per un ajustat 7-6(1) 7-5. A diferència de les altres tres finals que van disputar el 2008, 2009 i 2011, aquesta vegada sí hi va haver partit. De fet, la sensació va ser que l'alacantí va jugar millor que el número 2 mundial. Però per guanyar a Rafa, com a tots els grans campions, cal imposar-se també en els punts decisius. Fins a cinc boles de set va tenir Ferrer amb 6 a 5 i servei de Rafa en el primer set. Entre les que va salvar de forma magistral Nadal i les que va
El mateix va passar en el segon set. Després de contrarrestar meritòriament un 3 a 1 de Nadal que podia inclús ser definitiu, Ferrer va tornar a manar amb la seva dreta. Va trobar llavors els millors tirs, fins i tot amb alguns revessos guanyadors, i es va fer amb les regnes del partit. Amb la fam i la desimboltura que provenien de la ràbia per haver perdut un primer set que per ocasions havia d'haver estat seu, Ferrer es va avançar 5-4 i servei després d'una doble falta estrambòtica de Nadal. Fins a tres dretes paral•leles va enviar Ferrer més de dos metres fora en el joc que podia portar-lo al tercer set. Però el punt més cruel va ser un smatch pròxim a la xarxa que, després de deixar botar la bola, va enviar ingènuament on l'esperava Nadal.
Si hagués guanyat aquest punt s'hagués concedit una altra bola de set, com les cinc desaprofitades de la primera mànega encara que aquesta vegada amb el servei, i la final podria haver entrat en un tercer set que hagués fet justícia a la igualtat de la contesa. Però no ho va fer, sinó que tot seguit va fallar una altra dreta per regalar el joc i, tragèdies de l'esport, no va tornar a guanyar un sol punt més. Nadal va agrair totes aquestes concessions, es va adonar de la por a guanyar de Ferrer i, com a bon depredador se'n va anar a pel títol. Va guanyar en blanc tant el seu servei per el 6 a 5 com a la resta en el joc definitiu. Vuit punts seguits per tancar un partit que va ser seu perquè, un cop més, va ser molt superior mentalment en els instants decisius. Una dada reveladora: quatre ´breaks´ de 10 possibles per Nadal i tres de 15 per Ferrer.
'Ho sento molt per David, mai ningú s'ha merescut tant guanyar aquest torneig´, va dir Nadal a la cerimònia de lliurament de premis. Ja en sala de premsa, el manacorí fins i tot va admetre no haver jugat el seu millor tennis a la final, corroborant l'excel•lent partit de Ferrer, 'que sempre et porta al límit'. I va afegir que 'guanyar Montecarlo i Barcelona sense perdre un sol set és començar millor impossible la temporada de terra. Estic molt feliç'. Esgotats els adjectius, són els números els que millor parlen de la dimensió de Nadal: vuit títols a Montecarlo, set a Barcelona, sis a Roland Garros, cinc a Roma, 10 tornejos del Grand Slam, una medalla d'or olímpica, tres Copa Davis i, atenció, només 25 anys.
El dia va arrencar amb la final de dobles, en què Marcel Granollers i Marc López, la parella de Copa Davis d'aquest 2012, es va quedar a les portes del títol. Després de desaprofitar en el segon set ni més ni menys que tres match balls, un d'ells amb el servei de Marcel, es van imposar els polonesos Mariusz Fyrstenberg i Marcin Matkowski, 2-6 7-6 (7) 10-8. Va ser una veritable llàstima perquè tant Granollers com López són jugadors del RCTB i d'haver aprofitat qualsevol d'aquestes tres boles de partit haurien pogut gaudir del títol en el seu Club, acompanyats per la calor de la seva gent.
