El jove jugador búlgar del RCTB, Grigor Dimitrov, es va adjudicar el diumenge 2 de març l'Open Mexicà Telcel en imposar-se a la final al sud-africà Kevin Anderson en un dur partit a tres sets, per 7-6(1) 3-6 7-6(5). Dimitrov, que als seus 22 anys es troba en un prometedor 16è lloc del rànquing ATP, va partir a Mèxic com a quart cap de sèrie del quadre i va saber tirar endavant totes les situacions complicades que se li van presentar.
En efecte, perquè després de superar les dues primeres rondes sense grans dificultats davant l'australià d'origen bosnià Marinko Matosevic (7-5 6-1) i el xipriota Marcos Baghdatis (6-1 6-4), els seus tres últims compromisos van ser partits molt durs, tant a nivell físic com a nivell mental. D'aquesta manera, el 4-6 7-6(2) 7-5 davant el letó Ernests Gulbis en quarts, el 4-6 7-6(5) 7-6(3) davant Andy Murray, segon cap de sèrie, a semis, i el 7-6(1) 3-6 7-6(5) amb què es va imposar a Anderson a la final són resultats molt igualats que denoten una considerable maduresa psicològica. Just el que, fins fa poc, era precisament el seu gran dèficit.
Batejat en el circuit com 'Baby Federer' per la seva sorprenent semblança tècnica amb el suís, els seus cops virtuosos no ofereixen cap tipus de dubtes. Però des que fa un parell de temporades comencés a acaparar l' atenció mediàtica, el seu talent innat s'ha vist massa vegades traït per un cap fràgil i inconsistent. Així, aquest títol, el segon en la seva carrera després del guanyat la tardor passada a la pista ràpida coberta d'Estocolm, pot marcar un punt d'inflexió en un jugador sotmès a la pressió de confirmar les altíssimes expectatives que ha despertat el seu tennis d'altura.
Tot depèn ara que el jugador del RCTB s'assenti a nivell mental. I pel que es va veure la setmana anterior, amb fins a cinc 'tie-breaks' guanyats per cap perdut en tres partits consecutius contra rivals del nivell de Gulbis, Anderson i sobretot Murray, es troba en el bon camí.
