El 3 de juliol, Rafa Nadal es va quedar a les portes del seu tercer Wimbledon en perdre la final contra Novak Djokovic, que es va imposar 6-4 6-1 1-6 6-3. Després de coronar-se el divendres com a nou número u, el serbi va concretar la seva supremacia imposant el seu joc de delineant davant un Nadal sobrepassat. La gran virtut del balear, la seva capacitat de donar el millor en els instants decisius, no va aparèixer aquesta vegada. Tot el contrari, les quatre finals perdudes aquest any davant Djokovic li van pesar mentalment i en aquells punts clau Rafa va ser presa de l'ansietat.
El setembre de l'any passat, Nadal va guanyar l'US Open i, amb aquella última, va posar el seu caseller particular contra Djokovic en cinc finals guanyades per cap perduda. Des de llavors, el serbi ha igualat aquest marcador a 5 anotant-se davant Rafa els títols d'Indian Wells, Miami, Madrid, Roma i Wimbledon. Quan el nou número u va aconseguir capgirar la dinàmica perdedora contra Nadal, la venjança ha estat demolidora. Aquest tomb radical es deu a una raó simple: Djokovic porta 8 mesos en estat de gràcia. Li pega amb tot de dreta i de revés i sent que ningú pot detenir-lo, que aquest és el seu moment.
Una dada: només 4 errors no forçats del serbi en els dos primers sets, que es va anotar en tan sols 1 hora i 14 minuts cedint només 5 jocs. Després del clàssic engarrotament en veure´s a les portes d'un somni, Djokovic va tornar a esmolar el seu joc en el quart set. De nou els seus ulls van expressar la seva tremenda determinació valcànica i de nou el seu prodigiós revés, el cop que ha marcat el seu salt qualitatiu, va decantar la balança al seu favor. Es va veure llavors a un Rafa desconegut fins ara: impotent, tenallat pels nervis, capaç de regalar una doble falta i diversos errors en el break definitiu i dues dretes senzilles en el joc final.
Com va fer el mateix manacorí micròfon en mà en acabar el partit, és moment de felicitar Djokovic. Es mereix el número u i el seu tercer títol de Grand Slam, després dels aconseguits a Austràlia el 2009 i el passat gener. I també convé recordar la grandesa de Rafa, que en 13 finals del Grand Slam disputades amb 25 anys només ha perdut tres: aquesta i les de 2006 i 2007 davant Federer, totes a Wimbledon. S'obre una nova etapa al circuit. El binomi Nadal-Federer s'ha vist superat per un nou jerarca que arriba llançat. Caldrà veure com es recol.loquen les peces. El US Open, a finals d'estiu, començarà a resoldre aquest nou ball d'emocions.
