Antoni Corominas, Toni pels que vem tenir la sort de conèixer-lo, ens va deixar dilluns passat 1 de març a l'edat de 80 anys. El que no ens deixarà, afortunadament, és l´ agradable record de les senyes d'identitat que el van acompanyar durant els més de 60 anys que va dedicar al RCTB-1899: el seu somriure sa, la seva proximitat en el tracte i, sobretot, la seva devoció pel tennis. Una devoció que, una setmana a l'any, es veia recompensada amb la celebració del Trofeu Comte de Godó. Aquells nou dies, Toni era l'home més feliç del món.
Efectivament, si hi ha una figura que ha de ser identificada amb el torneig degà del tennis espanyol, aquesta és la del Toni. No en va, des de la primera edició del Trofeu Comte de Godó, el 1953, fins a la última, va bolcar-hi el seu contagiós entusiasme amb la il.lusió, com ell mateix deia sempre, de "que no falti de res". Aquest lema simbolitza millor que cap altre la generositat i la il.lusió que el van caracteritzar. Sempre gaudia atenent els desitjos dels jugadors, conversant amb ells, sentint la tensió competitiva i vivint de prop, des de la mateixa pista central, l'emoció dels vencedors i vençuts.
Els que en la nostra adolescència formàrem part de l'equip de jutges de línia del torneig, recordem entre rialles els seus mítics discursos per la megafonia del club. Quan el cap d'àrbitres li donava l'ordre, anunciava la reunió matinal amb veu solemne, enèrgica, i acompanyava l'anunci amb dissertacions improvisades en les que mai faltava el seu clàssic "Força Barça". Era un gest amable de complicitat, una llicència que es permetia a aquella hora primerenca per generar alegria i optimisme. I ens agradava constatar que, entre tantes normes i tanta serietat, hi havia un senyor gran que vivia aquells dies amb la mateixa il.lusió juvenil que teniem els adolescents.
Ens ha deixat un home de club. Des de la seva irrupció al RCTB-1899 als anys 40, quan recollia les carteres dels socis en l'anterior seu de Ganduxer, sempre va tenir un gest amable o una paraula agradable amb qualsevol que es creués al seu camí. El passat mes de desembre, durant la final de
El passat dimarts 2 de març, el RCTB-1899 es va unir al dolor dels seus familiars amb una esquela a
Pd: si voleu recordar el Toni en una imatge de l´any 1959, mireu la secció de "Cronologia", dins l´apartat "El Club"
Félix Sentmenat
webmaster www.rctb1899.es
