Rafa Nadal es va adjudicar el Masters 1000 de Madrid per quarta vegada en superar a la final el recent guanyador del Barcelona Open Banc Sabadell, el japonès Kei Nishikori, 2-6 6-4 3-0 i abandonament per lesió. El mallorquí es va treure així bona part dels dubtes que arrossegava des de la final perduda a Austràlia per lesió i des dels entrebancs davant Ferrer a Montecarlo i davant Almagro a Barcelona.
Però encara queda un pòsit d'incertesa en el seu autoexigent cap, la sensació que ha d'ascendir un esglaó més, ja que mentre Nishikori va estar físicament al cent per cent va ser superior a Nadal, que va cometre excessius errors no forçats i no va donar amb el seu millor joc. Nishikori mai no havia guanyat un set a Nadal en els seus sis enfrontaments previs. Catapultat per la confiança que li va donar el seu títol al Barcelona Open Banc Sabadell i la seva duríssima victòria en semifinals davant David Ferrer, el nipó es va mostrar intractable en el primer parcial.
La seva superioritat va ser tal que es va avançar fins i tot amb 2 a 0 en el segon set. Llavors Nadal va aguantar la pressió, explotant la seva enteresa mental per defensar-se amb grans recuperacions dels tirs agressius de Nishikori. Però just quan Rafa, amb 4 a 3 en contra, va aconseguir el punt que li permetia col•locar-se amb dues opcions de trencament, el japonès va acusar un mal gest i va començar a jugar amb molèsties a l'esquena. Una llàstima perquè va quedar per resoldre, per tant, l'interessant duel que s'estava forjant al final del segon set. En tot cas, si el japonès segueix en aquesta línia tornaran a trobar-se en breu.
Nishikori va tractar de recórrer als massatges del fisioterapeuta, però va haver de resignar-se a abandonar. Així, Nadal va estendre a 27 el seu rècord de títols Masters 1000, i va sumar el seu 44è títol sobre terra batuda, a només dos dels 46 de Guillermo Vilas. Després de les victòries de Qatar i Rio de Janeiro, el de Madrid és el seu tercer títol de l'any i el 63 en tota la seva carrera, el que el situa a un d’igualar dues llegendes com Borg i Sampras.
Per davant queden Connors amb el seu rècord absolut de 109, Ivan Lendl amb 94, Federer amb 78 i McEnroe amb 77. Menció especial mereix també un altre jugador del RCTB, Roberto Bautista, que va assolir brillantment les semifinals després d'eliminar Robredo i Verdasco i fins i tot va arribar a plantar cara al propi Rafa abans de caure 4-6 3-6.
