El jugador de l'RCTB-1899 va vibrar amb el reconeixement que li va fer l'ATP
Moltes emocions van passar pel cap de Rafa Nadal en el moment en el que el CEO de l'ATP, Chris Kermode, li entregava el trofeu que l'acredita com a número u final del rànquing d'aquest 2017. Per quarta vegada (2008, 2010, 2013, 2017), l'espanyol acaba l'any com al millor jugador del món i succeeix en aquesta posició al britànic Andy Murray, que ho va ser l'any passat. Als seus 31 anys, Nadal és el jugador més veterà en acabar l'any en la primera posició de la taula des de que es van crear els rànquings el 1973.
Una temporada magnífica que sens dubte ha vist tornar el millor Rafa amb sis títols conquerits de deu finals disputades. L'any va començar de la millor manera amb una final brillant a l'Australian Open contra Roger Federer. El títol es va escapar però les bones sensacions viscudes van donar una gran empenta al mallorquí.
A continuació, al següent torneig, Acapulco, també en pista ràpida, va tornar a repetir el resultat. Va assolir la final però va perdre contra el nord-americà Sam Querrey, beneficiat pel seu joc portentós des del servei. A la gira americana tampoc va caure el títol tot i fer final al Masters 1.000 de Miami contra Roger Federer.
El títol es va fer esperar, però va arribar amb la temporada europea de terra batuda, la seva superfície preferida. La primera parada a Monte-carlo va servir per fer el seu primer 10 de l'any. La final contra Albert Ramos va servir per estrenar el caseller del jugador mallorquí aquesta temporada. A continuació, va ser el torn de Barcelona, la seva casa. La final contra Dominic Thiem va ser un mer tràmit pel balear i va aconseguir un altre 10 al Barcelona Open Banc Sabadell. A Madrid es va repetir el triomf i va aconseguir el tercer títol de l'any, aquesta vegada superant a les semifinals a Novak Djokovic, tota una prova de foc pel que quedava per venir.
A Roland Garros, Rafa Nadal va aconseguir el que molts no es podien arribar a imaginar que succeiria algun dia, guanyar deu vegades, i de forma individual, el torneig. El jugador de l'RCTB-1899 va tornar a fer possible l'impossible en terres parisines i va endur-se el títol número deu contra un Stan Wawrinka que va oferir poca resistència per evitar-ho.
Amb quatre títols ja a la butxaca la segona part de la temporada va ser més irregular amb derrotes a més aviat del que és habitual en ella a Wimbledon, Montreal i Cincinnati però amb un triomf brillant al US Open, el seu segon trofeu a Nova York. El segon títol de Grand Slam de la temporada i consolidant-se com el número u del rànquing ATP una altra vegada. Una condició que ja no deixaria la resta de l'any. La gira asiàtica, es va saldar amb un títol més, el sisè a Pequin i amb una nova final a Shanghai contra Roger Federer, en la que va tornar a cedir.
