
L'any va començar fort amb la mare de totes les lluites. El primer gran de l'any, l’Australian Open, va deixar un altre capítol escrit amb lletres d'or en els anals del tennis. Roger Federer i Rafa Nadal, quan ningú ho esperava, van lliurar un altre enfrontament mític a la gran final. El partit es va decantar del costat del suís després d'una lluita a cinc sets, 6-4, 3-6, 6-1, 3-6 i 6-3, però el major premi va ser pels dos el reconeixement mundial a la seva volta en el més alt d'aquest esport després de diversos anys d'absència fruit de les lesions i el joc.
L’enfrontament va començar amb les idees fixes per part de tots dos tennistes. Rafa tenia clar que Roger buscaria escurçar la durada dels punts i el suís sabia que el mallorquí no l'hi posaria les coses gens fàcils. El primer joc se’l va endur el jugador del Reial Club de Tennis Barcelona-1899 al servei i Roger va fer el mateix a continuació. Tot normal. El partit va començar molt igualat i el suís es va atrevir fins i tot a pujar a la xarxa en més d'una ocasió. La seva estratègia estava clara. Amb el 3-3 al caseller, Federer va fer el primer cop del partit a Nadal amb el trencament del seu servei per situar el 4-3. Rafa va tractar de reaccionar traient la seva feresa característica, però el rival es va mantenir molt ferm i va tancar el set per 6-4.
En la segona màniga la història va canviar. Rafa va sortir a per totes i li va fer fallida el servei al suís en el seu primer servei. El jugador del RCTB-1899 era conscient que la trobada anava molt ràpid i va tractar de moure al rival de costat a costat de la pista buscant les seves cantonades. Amb aquest potent joc, Nadal va assestar un altre break a Federer per situar el 4-0 en el marcador. El partit estava boig. Havia agafat un ritme frenètic que gens tenia a veure amb el primer set. El suís no podia permetre semblant humiliació i va treure la seva classe per retornar-li, almenys, un trencament de servei. El seu tennis va brillar però no va ser suficient per impedir que l'espanyol es portés el segon set per 6-3.
A continuació, Roger va prosseguir amb el seu domini i va etzibar un altre break al primer servei de Rafa de la tercera màniga. Nadal va perdre la concentració davant l'envit de l'helvètic. No donava proveïment. Roger li va dominar en totes les facetes del joc, li va fer fallida un altre servei i es va endur el set per 6-1.
Amb el 2-1 al caseller, Nadal va buscar la reacció. El partit havia d'arribar, almenys, al cinquè set i desgastar a un oponent cinc anys major que ell. I així ho va fer el mallorquí. Va desplegar el seu millor repertori al servei i va jugar molt sòlid a la resto per endur-se aquesta màniga per 6-3 i forçar la trobada al cinquè i definitiu set.
Tot per decidir. En aquesta màniga definitiva un dels dos tocaria la glòria del campió. Rafa va sortir molt endollat. A per totes. Va defensar bé el seu servei i va trencar el de Roger per avançar-se per 2 jocs a 0. Les coses pintaven bé per als interessos del balear. Roger es veia contra les cordes. No podia permetre que Nadal se li anés al marcador. Cada punt va ser lluitat al màxim. En aquesta màniga es van veure els ‘rallies’ més llargs de tot el partit, el més llarg de tots va arribar a 26 intercanvis entre tots dos. Ningú volia fallar. Nadal buscava aquests cops que tant molesten a Roger, els que li boten molt alt. Malgrat això, el suís va treure la seva classe i en el sisè joc va aconseguir retornar el trencament de servei a Nadal per igualar el partit a 3-3. Aquest cop va ser demolidor per rafa. La remuntada de Roger li va desmuntar tots els esquemes. El suís va tirar més que mai per endur-se el partit mentre Rafa tractava d'assimilar el què havia passat. Federer, amb el seu imponent revés a una mà, va etzibar l'estocada definitiva amb el trencament del servei de Nadal en el vuitè joc. Amb el 5-3 en al marcador el partit es va decantar per a l'helvètic amb un 6-3 final.
Títol de Gran Slam número 18 per a un mestre de mestres, Roger Federer. Malgrat estar 6 mesos apartat de les pistes, el suís va aixecar el primer gran de l'any i va situar el seu rècord de GS en 18. Nadal, per la seva banda, va quedar satisfet per les excel·lents prestacions que va demostrar a Austràlia i va assegurar baralla per als següents tornejos que vénen i va fixar la mirada en Roland Garros, en terra, el seu terreny, el seu jardí on tractarà d'aixecar per 10a vegada la copa dels mosqueters.