Juan María Tintoré Turull, President Honorari del Reial Club de Tennis Barcelona-1899, ha mort aquesta matinada a Barcelona als 92 anys d’edat
Per a Josep Jordi Cambra, president de l’RCTB-1899, “avui és un dia trist pel Club i els seus socis, perquè ens ha deixat una persona excepcional, un admirable president del Club, i el patriarca d’una gran família unida a la vida de la nostra entitat. Ens sentim orgullosos del seu llegat”. Albert Agustí, ex president de l’entitat, també ha destacat “la gran tasca de Juan María durant tots els seus anys al cap davant de l’RCTB-1899, convertint-se en un indiscutible referent i un exemple a seguir”.
Nascut el 9 de març de 1927, Juan María Tintoré va entrar a formar part del club a l'octubre de 1944, quan en la seva etapa com a estudiant a l'Escola Industrial de Barcelona, va visitar l'entitat acompanyat per Jaime Bartrolí. Va entaular ràpidament una gran amistat amb Carlos Ferrer Salat, Arturo Suqué, Alfredo Estrabeau, Enrique Vijande, Pedro Garriga Nogués i el mateix Jaime Bartrolí, als qui considerava els seus ‘germans’.
La seva predisposició a ajudar, i la seva iniciativa per a abordar projectes, van cridar l'atenció de Carlos Godó Valls, Conde de Godó, president del club el 1949, qui el va incorporar el 1949 a la Junta Directiva, jugant un paper destacat en el procés de l'adquisició dels actuals terrenys del Club, així com en el desenvolupament logístic i operatiu de la nova seu de l'entitat. Va estar involucrat en l'organització dels grans esdeveniments que van donar projecció a l'entitat: el naixement del Trofeu Conde de Godó i l'explosió del tennis a nivell nacional en les eliminatòries de la Copa Davis dels anys 60 que van donar origen al naixement de la pista talismà.
Campió de Catalunya de tercera categoria el 1950, la raqueta va estar sempre lligada a la seva vida, una cosa que va inculcar a tota la seva família. Però, ràpidament, va començar a destacar en l'àmbit de la gestió. Després de diversos càrrecs en la Federació Catalana de Tennis, el 1974 va entrar a la Junta Directiva de la Real Federació Espanyola de Tennis (RFET).
El 1977, va ser nomenat delegat de la RFET a l'Assemblea General de la Federació Internacional de Tennis, càrrec que va ocupar durant vuit anys, encara que des de 1981 va sumar el de membre del Comitè Executiu de la pròpia ITF. Es va convertir en un home de referència en les estructures de la Federació Europea de Tennis, i el 1985 va ser nomenat President del International Tennis Club d'Espanya.
En 1993, va succeir a Juan Grau Almirall en la presidència del Real Club de Tennis Barcelona-1899, càrrec en el qual es va mantenir fins a finals de 2008, quan va ser nomenat President Honorari de l'Entitat. Des de la presidència del club, va impulsar el 1996, al costat de l'Ajuntament de Barcelona i amb el tennis com a eina, la recuperació de la ciutat olímpica de Sarajevo després de la guerra dels Balcans. Aquest mateix any va ser triat per a formar part del Senat de la Federació Catalana de Tennis.
En 1996, a través dels seus grans contactes internacionals, i amb el suport de Juan Antonio Samaranch, president del Comitè Olímpic Internacional, va impulsar la creació de l'Associació de Clubs Centenaris de Tennis, amb seu a Lausanne, i secretaria en el nostre club, de la qual va ser elegit president per unanimitat.
En 2008, l'Ajuntament de Barcelona va reconèixer la seva trajectòria atorgant-li la Medalla d'Or de la Ciutat al Mèrit Esportiu. En 2009 va rebre el Premi al millor dirigent esportiu de la Associació Catalana de Dirigents de l’Esport, i el 2010 el Premi de la Unió de Federacions Esportives de Catalunya al Seny Esportiu.
La seva trajectòria internacional va ser reconeguda el 2008 amb el Golden Achievement Award del International Tennis Hall of Fame, i el 2011 amb el Tennis Europe Award. Membre del Senat Sport Cultura Barcelona, l'any passat va ser distingit per la Fundació de Foment Europeu (AEFE).
La capella ardent estarà instal·lada a partir d'aquest dijous 6 de febrer a les 10h i l'enterrament serà el divendres 7 de febrer a les 12:45h, tot al Tanatori de Sant Gervasi.