Consells de Fisioteràpia amb el departament de Fisiosalut de l'RCTB-1899
Existeix molta controvèrsia i discussió respecte a l’aplicació dels estiraments en la pràctica esportiva.
Realment prevenen les lesions musculars?
No hi ha evidència científica que aprovi o desaprovi l’aplicació d’exercicis d’estirament abans ni després de l’activitat esportiva com a mecanisme implícit de prevenció de lesions.
Aleshores, hauríem de deixar d’estirar?
No. Des de la nostra experiència en el camp de la fisioteràpia esportiva, amb població recreacional o professional, no consideraríem erradicar els estiraments com a estratègia preventiva; l’amplitud de moviment biomecànic i la disminució de la rigidesa muscular, són imprescindibles en l’òptim desenvolupament del gest esportiu.
- Estiraments pre activitat esportiva
Els estiraments musculars estàtics pre activitat esportiva estan contraindicats. La raó es basa en els resultats de diferents estudis, on s’ha demostrat una disminució transitòria de la taxa i la magnitud de producció de força muscular, ja que es redueix la rigidesa de les unitats musculotendinoses i la conducció neural. En canvi, els estiraments dinàmics, en la fase d’escalfament, preparen la musculatura amb un augment de temperatura muscular, disponibilitat d’oxigen per la musculatura implicada i flexibilitat articular, preparant-la així per un millor rendiment esportiu. La literatura científica també mostra beneficis amb aquests tipus d’estiraments amb relació a una major agilitat, rendiment d’esprint, de salt i de força màxima muscular.
Entenem com a estiraments dinàmics, moviments actius d’una articulació a través de la totalitat del seu rang de moviment de forma progressiva i controlada.
- Estiraments post activitat esportiva
Un cop acabada la pràctica esportiva, durant el període de refrigeració, la realització d’estiraments estàtics proporciona una millora del Rang de Moviment i de la flexibilitat articular, amb una conseqüent sensació de confort i de disminució d’estrès muscular. Tot i això, els augments del Rang de Moviment són probablement a causa de la tolerància a l’estirament, i no a causa de canvis en les propietats viscoelàstiques de la unitat miotendinosa.
Els estiraments estàtics impliquen moure passivament una articulació fins al màxim del seu rang de moviment i mantenir aquesta posició durant un temps determinat.
Per tant, podem dir que prèviament a l’activitat física es poden realitzar estiraments dinàmics, que ens ajudaran a preparar el teixit i millorar la flexibilitat articular. I en acabar la pràctica esportiva estiraments estàtics (30-45” per grup muscular) sense necessitat de buscar amplituds màximes.
